Doncs sí, després de 13 dies, ara ja estem a l’aeroport esperant embarcar a l’avió.
Ha estat un viatge molt divertit on hem tingut de tot: pluja, sol, massa vent, massa poc vent, etc…
Ara toca digerir-ho i decidir la destinació del pròxim any.
Fins aviat! 
Ens despertem a una hora raonable (per nosaltres) i després d’esmorzar començem a fer les maletes. També ens venen a visitsar el mecànic, el tècnic, etc… de l’empresa de lloguer per fer el check-out i veure que tot està bé.
Després d’aquests tràmits i una miqueta de papeleig, marxem cap a Atenes amb els deures fets. Agafem un tramvia que hi ha al costat de la Marina i que ens deixa a prop del parlament, on veiem el canvi de guàrdia.
Anem caminant cap al barri de Plaka, i d’allà fem la visita obligada a l’Acròpolis. Quina llàstima que estigui a Grècia!
Dinem per allà i decidim anar fins al Pireo a veure el macro port. De tornada, per culpa d’un error de càlcul, caminem uns 15km fins a la nostra marina. Una miqueta abans ja hem trobat el tramvia, però el nostre orgull no ens permetia agafa’l. Llàstima.
Pel vespre fem intercanvi de fotos i ens quedem dormits bastant aviat.
This slideshow requires JavaScript.
Escriure aquest post em fa una mica de pena, doncs son les últimes milles a bord del Stardust… aix. En fin cap a les 7:45 toca diana que han de venir a omplir el dipòsit de diesel. Esmorzem, agafem prestada una mànega per fer aigua, i després recollim amarres a les 09:30.
La previsió de temps no s’equivoca i tenim una navegació ben tranquil·la, llàstima que hem de navegar a motor… L’Héctor es passa gairebé tota la travessa dormint: ha canviat de lloc cinc o sis vegades. Els demés aprofitem per llegir, fer fotos, etc.
Calculem que a mitja nit estarem a port i així demà podrem visitar Atenes. Al final arribem molt abans, a les 21:00 ja estem amarrats al port. Acabem d’omplir el gasoil i sopem unes truites de formatge i amanida, que hem de fer net a la nevera.
Anem a dormir aviat que demà volem aprofitar el dia.
This slideshow requires JavaScript.
Com era d’esperar ens costa una mica posar-nos en marxa, conseguim sortir a les 12:30, gràcies a que en Pere ens prepara el cafè. Agafem el cotxe i cap a descobrir l’illa. Seguim les indicacions de la Lonely Planet i del senyor del lloguer del cotxe. Visitem varies platges i arribem a la conclusió que la costa brava és preciosa!!! Fa solet, però bufa una mica de vent, així que no fem snórkel, ai que penita… Decidim dinar a Ano Mero, un poble que com tots els que hem vist fins ara, està ple de gats, que alimentem amb el nostre dinar. Segons ens han explicat la població els cuida per evitar les rates.
Anem al súper per comprar el necessari per l’última singladura que farem fins a Atenes de unes 100 milles. Després tornem a fer una mica el guiri per Hora, la capital de Mikonos, fer un Capuccino fredo i comprar uns quants souvenirs, a més del pastís per a celebrar el cumple de l’Héctor i pugui bufar les espelmes.
Acabem al vaixell preparant el sopar, i la decoració amb globus que sempre fan festa…Felicitats Héctor, esperem que hagis tingut un bon cumple!!!
A dormir aviat que demà tindrem una navegació llarga, llarga.
This slideshow requires JavaScript.
Aquest matí ens hem llevat amb la calma que ja ens caracteritza i després d’ esmorzar arranjar el vaixell i fer quatre compres per la travessa, enfilem cap a Mikonos cap a les 11:00. La previsió de temps és ben bona, vent de sud i solet J .
I efectivament hem tingut una de les travesses més bones, què bé, la hem ben gaudit. La maniobra d’amarratge ha estat ben fàcil, sembla increïble… Con ja ens havien avisat el port de Mikonos està a 3 km del centre, per tant hem anat a llogar un Hyundai per poder anar a sopar fora i fer les compres pel sopar de demà que celebrarem el cumple del Héctor amb filet Rossini, recepta original d’en Pere.
Hem aprofitat per a fer una primera volta de reconeixement i també comprar un allarg pel cable de corrent, doncs per fi port amb connexió i sembla que fins a Atenes no podrem carregar…Bé, hem hagut de tornar-hi, doncs , hem fet curt per 2 metres, aix.. poc que és pot filar tant prim…
Anem a sopar fora a veure com pinta aquest poble… que es compara amb Eivissa… En Pere que té ganes de menjar peix, decideix convidar-nos a sopar a un restaurant ben coquetó del port vell. Sopem ben a gust, i anem a prendre unes copetes per reconèixer el terreny. Bars musicals amb algun que altre personatge curiós i guiris alcoholitzats. Ara bé, el millor de la nit estava per arribar. Tornem al vaixell on es queda en Pere per vigilar l’Stardust i tornem en busca del Mykonos profund. Arribem a un local i aparquem al mig del carrer, uix que mal… El local és un bar de música grega grega, i els únics guiris som nosaltres. Son gent molt simpàtica i tradicional que senten molt el ball, seria com haver anat a un bar de flamenc, suposo. Resulta que cada cançó es balla d’una manera diferent i clar, no entenem ni mu del que diuen. Molt divertit, a l’Eli li intenten ensenyar uns passos, però és molt complicat i aquelles hores…. quina feinada! Ah, l’Eli es passa tota la nit menjant pastanaga, que es veu que és molt típic, jiji, quina gràcia
Finalment, tornem al vaixell 06:00… quina celebració més bona, molt bé aquesta tripu!
This slideshow requires JavaScript.
Avui ben aviat toca diana 06:50, déu ni do que mandrosos que ens hem tornat… i el nostre objectiu és aconseguir sortir de Santorini com sigui… (estàvem amarrats en estrella i teníem la sortida tancada per ambdues bandes: Babord per una motora sense tripulació i estribord per dos velers . Després de contemplar vaires opcions, parlem amb en Nicolai, pescador del port i un altre local i ens diuen que hem de marxar per mal temps, així que amb un plis plas els altres velers convençuts i podem posar la proa a Paros. Abans, però, ajudem a desamarrar-los de la boia.
La travessa és força tranquil•la tant que ens quedem ben dormits… per variar i d’en mig d’una cortina d’aigua brutal apareix un ferry com si fos un vaixell fantasma… ostres sort que en Francesc estava vigilant i amb una maniobra més que brusca l’esquivem…
En mig d’una tempesta que sembla més tropical que d’aquestes latituds arribem aquest port cap a les 16:00 i més o menys al cap de 01:30 estem amarrats, però altre cop sense corrent ni aigua.
Truquem en Peter i ens diu que de bussejar rés de rés, així que nuestro gozo en un pozo…
Per poder carregar els portàtils, les càmeres i els mòvils anem a un cafè on quedem sitiats durant tres hores, sort que tenia wifi per actualitzar blog, consultar el temps, etc. Decidim sopar allà mateix, entre d’altres coses perquè no ens atrevim a sortir fora amb la tempesta que hi ha.
Abans de que ens serveixin veiem que l’àncora està garrejant i en mig d’una tempesta impressionant, hem d’anar corrents a fer la ja apressa maniobra de l’àncora de fortuna.
Tranquil•lament podem sopar. El millor del tot és que l’Eli es va quedar l’última i al arribar al Stardust li havien preparat una sorpresa molt emocionant: un pastís amb espelmes i tot i cava ben fresquet a més d’un regalituuu. Moltes gràcies tripu!!
This slideshow requires JavaScript.
El dia anterior havíem reservat un cotxe, així que tornem cap al poble i l’agafem. El primer poble que visitem és Oia, que està a la punta nord de l’illa. És un poble molt maco, on es veu que hi ha gent de diners, i que té un petit port pesquer amb restaurants a baix que és molt acollidor.
De Oia anem a l’altre extrem de l’illa, al sud. Allà visitem el port que en principi volíem anar i que ens varem desdir per profunditat. Parlant amb gent d’allà ens diuen que sí que hauríem pogut entrar, però que hauríem tocat una miqueta el fons amb el casc del veler.
Després del port anem a una platja a fer un bany: la cala escollida es ‘Red Beach’, perquè està rodejada de penya-segats de pedra volcànica de color vermella. Hi ha gent a la platja, que té l’aigua molt bruta, però tot i així ens banyem una bona estona i fins i tot podem fer snorkel i veure quatre peixets.
Com que ja es fa tard per dinar, anem a Pyrgos, que ens han dit que hi ha un castell molt maco. Dinem molt bé i després pugem al ‘castell’.Són dos parets que podrien ser de qualsevol cosa, però la vista des d’allà dalt és espectacular.
De tornada a Fira, la capital, comprem quatre coses de menjar i pizza ‘al taglio’ per menjar en el vaixell. Baixem caminant i ens sorprèn veure que tenim dos veïns nous, una motora per babord (esquerra) i un veler per estribord (dreta). El problema? Nosaltres volíem sortir demà a les 7 del matí per arribar aviat al pròxim port, a Paros, i aquests dos velers ens barren el camí, doncs també estan amarrats a la boia.
Quan arribem al veler veiem un home en una barqueta anant cap a la boia, i pensant que és el propietari del veler, ens apropem a ell. No ho és, si no que ell és d’un tercer veler que també s’amarra a la boia! Així que ara estem doblement atrapats.
Per últim, ja fa un dia que no funciona cap dels dos lavabos. Van espatllar-se a la vegada, i creiem que és per la pedra volcànica que flota que està per tots llocs, que pot haver obstruït l’entrada d’aigua.
Després de moooltes hores i de desmuntar completament tot el mecanisme, hem aconseguit que funcioni. Quan quedin forces, arreglarem l’altra.
Anem a dormir poc després de la mitja nit, i ja és l’aniversari de l’Eli.
This slideshow requires JavaScript.
Comentarios recientes